
M. Antònia Massanet (Artà, Mallorca, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per l’iiEDG. Ha publicat Disseccions emocionals (Govern de les Illes Balears, Premi Art Jove de poesia 2006), el moll de l’os (autopublicació amb l’artista Mari Jo Ribas, 2012), batec (Curbet, 2014), Kiribati (AdiA, 2015, Vakxikon, 2020), Aus de ramat (AdiA, 2019) i Tremor (Fonoll, 2024) i les antologies Amb accent a la neutra. Antologia de dones poetes a Mallorca (amb Aina Riera, Lleonard Muntaner, 2014) i Flamarades sortiran. Antologia de poesia feminista catalana (Godall Edicions, 2023). Ha impartit tallers de poesia, va ser coordinadora del cicle de poesia La Poeteca de Barcelona (2013-2017), vocal i secretària de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2016-2018) i directora del festival PoésArt (2013-2021) d’Artà, Mallorca. Ha publicat ressenyes i articles en revistes i en diversos volums col·lectius, tant acadèmics com de divulgació, sobre poesia, feminisme i gènere. Actualment, coordina la secció “Cartografies poètiques”, de la revista Bellpuig, d’Artà, i la de crítica literària “Cesura”, del Quadern de les Idees, les Arts i les Ciències, de Sabadell. Els seus poemes han estat recollits en una vintena d’antologies, entre elles 60 Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017), Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Proa, 2018), Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana (Angle Editorial, 2018) o a l’Antologia de joves poetes catalans (Vakxikon, 2022) i traduïts al castellà, francès, romanès, anglès, grec, rus i portuguès.
M. Antònia Massanet (Artà, Mallorca, 1980) es licenciada en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada por la Universidad de Barcelona y máster en Estudios de Mujeres, Género y Ciudadanía por el iiEDG. Ha publicado Disseccions emocionals/ Disecciones emocionales (Gobierno de las Islas Baleares, Premio Art Jove de poesia 2006), el moll de l’os/ el tuétano (autopublicación con la artista Mari Jo Ribas, 2012), batec/ latido (Curbet, 2014), Kiribati (AdiA, 2015, en catalán; Vakxikon, 2020, en griego), Aus de ramat /Aves de rebaño (AdiA, 2019) y Tremor (Fonoll, 2024) y las antologías Con acento en la neutra. Antología de mujeres poetas en Mallorca (junto a Aina Riera, Lleonard Muntaner, 2014) y Flamarades sortiran. Antología de poesía feminista catalana (Godall Edicions, 2023). Ha impartido talleres de poesía, fue coordinadora del ciclo de poesía La Poeteca de Barcelona (2013-2017), vocal i secretaria de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana (2016-2018) y directora del festival PoésArt (2013-2021), de Mallorca. Ha publicado reseñas y artículos en revistas y en diversos volúmenes colectivos, tanto académicos como de divulgación, sobre poesía, feminismo y género. Actualmente, coordina la sección “Cartografias poéticas”, de la revista Bellpuig, Mallorca, y la de crítica literària “Cesura”, del Quadern de les Idees, les Arts i les Ciències, de Sabadell. Sus poemas han sido recogidos en una veintena de antologías, entre ellas 60 Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017), Medio siglo de poesía catalana. Del Mayog del 68 al 2018 (Proa, 2018), Amores sin casa. Poesía LGBTQ catalana (Angle Editorial, 2018) o en la Antología de jóvenes poetas catalanes (Vakxikon, 2022, en griego) y traducidos al castellano, francés, rumano, inglés, griego, ruso y portugués.
Poemas:
tant de perdre el vent a les veles
tota referència descollada
desdibuixar-se l’avenir
amb l’esfondrament del buc
que ens empaita
exhumar els ports
esllavissats amb tota meta i fi
descobrir que a partir d’ara
només hi haurà viatge
De Kiribati (AdiA Edicions, 2015).
Poemas:
tanto perder el viento en las velas
toda referencia desatada
desdibujarse el porvenir
con la demolición del buque
que nos persigue
exhumar los puertos
desprendidos como toda meta y fin
descubrir que a partir de ahora
solo habrá viaje
***
la nau digué el viatge
brisa marina
i llengua de sol
que llepa la cara
no hi ha marxa enrere
en la física dels paradisos
els huracans arrasen
i el sol no llepa
calcina
veure que era miratge
el que llegires com a convidada
aprendre a aprendre és també viatge
De Kiribati (AdiA Edicions, 2015).
la nave dijo el viaje
brisa marina
y lengua de sol
que el rostro lame
no hay marcha atrás
en la física de los paraísos
los huracanes arrasan
i el sol no lame
calcina
ver que era espejismo
lo que leíste como invitación
aprender a aprender es también viaje
Pensant en les haenyeo de l´illa de jeju
era tan fàcil
com
recollir
el que el mar donava
tan fàcil
com
vestir-se
de glaç i de cíclop
tant com
bussejar cap a la més negra fosca
tant com
aprendre a deixar-se morir
cada vegada un poc més abaix
cada vegada un poc més endins
tan fàcil era
omplir la senalla
com omplir un gavatx perforat
així
com el nàufrag
amb set d’ofegat
cada dia
tornàvem a la mar
Inèdit
era tan fácil
como
recoger
lo que el mar daba
tan fácil
como
vestirse
de hielo y cíclope
tanto como
bucear hacia la más oscura noche
tanto como
aprender a dejarse morir
cada vez un poco más abajo
cada vez un poco más a dentro
tan fácil era
llenar el capazo
como llenar un buche perforado
así
como el náufrago
con sed de ahogado
cada dia
volvíamos al mar
Inédito